UAB: La controvertida obra de los franquistas catalanes que sacude el panorama literario | Literatura | EL PAÍS
En el reciente y excepcional "El món interior", Francesc Serés (Saidí, 1972) nos habla de la centralidad de la guerra en la experiencia humana. Para el autor aragonés, Berlín se erige como uno de los mejores epítomes: ayer, como escenario decisivo de la Segunda Guerra Mundial; hoy, como refugio para los exiliados ucranianos. Salvando las distancias, Barcelona también resulta indisoluble de las cicatrices bélicas que, solo en la época moderna, abarcan el asedio borbónico de 1714, la Guerra del Francés, las guerras carlistas, las revueltas del XIX con bombardeos gubernamentales, la Semana Trágica, el pistolerismo y los atentados anarquistas, así como el octubre del 34 y la Guerra Civil.
La importància de la censura marcada pel 1939 en les biografies dels coetanis és indubtable. El nou règim va dividir el món entre vencedors i vençuts, i no admetia ni tebior ni equidistància. Tanmateix, el temps va facilitar les evolucions posteriors respecte dels contundents alineaments inicials. Aquest desdibuixat va ser afavorit per una historiografia professional i una memòria cívica molt centrada a recuperar els perdedors. Molts, també botxins i perpetradors, van saber aprofitar la conjuntura per reescriure’s o simplement desaparèixer.
Des de fa un quart de segle, el professor de la UAB i director de l’Arxiu Carles Pi i Sunyer, Francesc Vilanova (Barcelona, 1962), ha dedicat la seva recerca als vencedors en aquell any zero de la dictadura. Catalans del 1939 té el primer encert en el títol, perquè dins l’heterogènia coalició dels vencedors locals, poca cosa els vinculava més enllà de compartir bàndol. El maniqueisme propi de les guerres s’exacerba quan el conflicte és civil i amb un fort component de classe, i amb uns nivells de repressió tan alts enmig d’un context internacional d’antagonisme ideològic.